Difunts sota els ametllers en flor

Difunts sota els ametllers en flor és una novel·la de construcció informal, multitudinària i irisada, plena d’ironia i de tragèdia, de poesia i d’acció, de realisme i d’imaginació, de sensualitat, construïda amb un idioma vellutat i fresc. Els seus trenta-dos capítols són una desfilada de personatges que es llancen a jugar, amb avidesa, la seva carta dins la vida i el món, per acabar morint sota els ametllers en flor, car el llibre se centra entorn de la gent i la vall d’ametllers d’Andratx, mitificada per l’autor. Guanyadora del Premi Josep Pla 1969, Difunts sota els ametllers en flor és un dels llibres més bells i violents de la literatura catalana d’avui.